I deixant enrere l'escalfor de les abraçades, dels petons a la galta i de les mirades carregades de força, van marxar. Com el color ocre dibuixat al cel d'una vesprada, que s'apaga, que s'envà...
Després d'unes últimes paraules i un cop de porta, el silenci el va abraçar. Només s'escoltava el batec del seu cor i el ressò que deia: sol, sol, sol...
gbc
Fotografia de K Áron, Loneliness
No hay comentarios:
Publicar un comentario