A la literarietat de M. Rodoreda
Intens, càlid i breu. Així es mostrava l'estiu i quan tots ens havíem acostumat a la seva presència, va marxar com cada any, igual que els rossinyols i les orenetes quan parteixen cap al sud buscant noves escalfors. L'estiu va marxar deixant una cua de fullaraca seca pel seu pas, mentre deia adéu amb la mà a la tardor.
Llavors, tot es va tornar trist. La plaça, el carrer, el mirall es van abrigar amb els mocadors pàl·lids que van desar fa uns mesos. La tardor va deixar anar un sospir mentre caminava, pensant que, tard o d'hora, l'estiu tornaria amb els seus preciosos ulls mariners.
gbc
Fotografia: d'autor desconegut
No hay comentarios:
Publicar un comentario