Assegut en mil grans de sorra bessona
El vent bufa acariciant-me l’escaldada ànima,
deixant-me a mi poc com a persona
Tancant els ulls per volar com una fada
Desplegant les ales de paraules bufones
Combinant plomes, fent una corranda aclamada
Per sentir-me millor, digne d’aquesta vida bona
Que no m’accepta, pecador de luxúria sagrada
Inepte d’amor perdut en una ona
Que es dissolt en l’espuma de la mar armada.
Sense voler he volat al jardí de la innocència
Amb el fi de trobar la calma de l’essència
Deixant enrere tot aquells ineptes amb la seva presència.
El jardí format per arbre d’arbres amb fulles i idees
L’herba esperançadora molla de versos
Llegint històries d’herois com Eneas
Mentre flors em regalen els seus besos.
Preparat per tornar a la batalla de la vida
Armat de valentia, amb l’espasa i ploma
Donant mort a fantasmes com la sida
Sense casi utilitzar l’espasa, només el punt i la coma
gbc
No hay comentarios:
Publicar un comentario